dissabte, 11 de setembre del 2010

La fascinació de la velocitat


És la literatura només distracció? És lícit que l’autor, per fascinar al lector, encadeni acció darrere acció desenfrenadament? Queda el lector indefens davant d’una tal allau de personatges, sense capacitat de raonar?


Podem acceptar que, sobtadament, es trenqui aquest frenesí amb comentaris sociopolítics i amb informacions històriques que no estan integrats en la narració?

Intentar explicar com funciona el món de les màfies del negoci de la droga, en la frontera de Mèxic i Estat Units, és una aventura d’alt risc: a causa de la complexitat del tema, s’han de manejar gran quantitat de dades econòmiques, socials, polítiques i històriques que arriben a marejar; haurem de conèixer situacions on les apetències sexuals, l’ànsia de diners, el desig de satisfer plaers inconfessables o la necessitat de venjança són presents habitualment o, més ben dit, regeixen l’actuació de quasi tots els personatges.


Tot això fa que, quan llegeixes “El poder del perro” de Don Winslow (ed. Mondadori, 2010), et sentis una mica al caire de l’abisme: el ritme trepidant del llibre et fa passar per alt que la baixesa moral dels personatges és esfereïdora, que l’autor no té cap limitació per explicar els detalls més escabrosos de situacions d’una completa amoralitat, i la fascinació diabòlica dels personatges ens arrossega amb força.


En teoria, tenim davant una denúncia de la corrupció a totes les esferes de la societat i del govern mexicans, i això ens hauria de permetre asserenar-nos, però el vendaval està desencadenat amb una prosa àgil, ben escrita, plena de diàlegs. Els personatges són una mica esquemàtics i alguns, que tenen un perfil interessant, no s’aprofiten com a tals, sinó només com a peons d’una acció trepidant.


Caldria recordar a l’autor, de Nova York, que els responsables de l’economia i de la política dels Estats Units també deuen estar implicats en negocis tan fabulosos que justifiquen les accions mes despietades i que també haurien ser tinguts en compte a l’hora de denunciar. Perquè el que explica molt bé és que el poder del diner de la droga és il·limitat, que està infiltrat a tot arreu i que les forces dels estats estan minades pels traficants.


Per favor, digueu-me si tinc raó… o no.