DOS PREMIS, UNA OKUPACIÓ i UN BLOG
Ens plau convidar-vos a l'acte d'entrega del premi "Una imatge i mil paraules", el proper divendres 18 de juny a Documenta, a les 20,20 del vespre. Aprofitarem la reunió convocar una nova edició del premi Documenta, que va néixer fa 30 anys.
A partir de les 9 del vespre, intentarem okupar www.chatroulette.com amb la vostra ajuda: busquem molts amants del llibre (quant més millor) que entrin a la mateixa hora en aquesta web de voyeurs i exhibicionistes amb un llibre a la mà: si som molts controlarem la situació. Treiem el llibre de la caverna i esgrimim-lo amb orgull davant del món mediàtic!
Demanem la vostra participació: des de casa -per als que teniu webcam- o venint a Documenta, on disposarem d'un projector i d'una pantalla gran.
Aquest mateix dia obrirem aquest blog Okupats en la lectura on podreu explicar la vostra experiència okupa. Després de la intervenció okupativa, aquest vol ser un lloc on aportar els vostres comentaris sobre els llibres que aneu llegint. Com sempre hem cregut que el millor amic és el que comenta un llibre, aquest blog neix amb la idea de ser una plataforma oberta de comunicació i inforació entre lectors.
Benvinguts.
Acollim comentaris sobre els llibres que anem llegint. El millor amic és el que comenta un llibre: aquest blog neix amb la idea de ser una plataforma oberta de comunicació entre lectors.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMontserrat dijo...
ResponEliminaLlibre que acabo de llegir i que m'ha entusiasmat: "Tota una vida" de David Grossman, seguint la teva recomanació, gairebé set-centes pàgines en menys de deu dies. Quina enveja escriure així... Ara he entès quin era el tipus d'experiència que proposàveu...
Expliqueu una miqueta com va anar l’experiència okupativa.
ResponEliminaJo no vaig poder participar-hi per dues raons,
primera: no tinc webcam, i segona vaig anar a veure Nonsolum (genial!)
Avui he acabat “Les bruixes d’Arnes” d’en David Marti, per mi: ni fu, ni fa. L’autor ha volgut explicar una historia màgica, com les d’en Paolo Coello, però li ha sortit, pel meu gust, una mica massa ensucrada
ResponEliminaEm sembla que això de "Les bruixes d'Arnes" està entre l'ensucrat i l'arnat!
ResponElimina