diumenge, 27 de març del 2011

Triomf de la vida per damunt de la mort


El camí que segueix el lector és sinuós i absolutament personal. Sempre m'ha semblat que els llibres tenen vida pròpia i que són ells els que et surten a trobar amb mil trucs, aclucant un ull, insinuant un somriure, amb una coberta bonica, despertant un record, etc. Escollim quins llibres llegim per raons explicables: crítiques, ressenyes, informacions d’amics; però també per motius íntims, secrets, que a vegades no sabem raonar.

L'amic Lluís Bonada em va comentar amb entusiasme el llibre de Tony Judt El refugi de la memòria que La Magrana i Taurus acaben d'editar i a l'acte vaig quedar seduït. De llibres me'n comenta sovint i moltes vegades no li faig cas, bé perquè estic entrampat en una altra lectura, bé perquè en aquell moment el què el llibre em suggereix no m'atrau, o vés a saber perquè. Però aquesta vegada hi vaig caure de quatre potes i, potser per la meva bona predisposició, m'he trobat amb un llibre extraordinari.

Quan una persona sap que s'està morint i decideix recollir en un llibre reflexions de caire personal, inicia un camí delicat, ple de perills. Pot semblar que vol justificar la seva existència, se'l pot acusar d'orgullós, corre el risc de caure en el ridícul o senzillament ser un cursi.

Tony Judt comença el llibre explicant-nos en quina situació es troba: paralitzat, a punt de morir i ens proposa repassar els records de la seva existència, però no per nostàlgia, ni per fer un viatge al passat, ni per donar fe de la història que ha viscut. Descobrim el seu passat per conèixer el present, per saber en quina situació està el món actualment, per defensar les seves idees actuals. Són els records d'un historiador a qui interessa el present i ens descriu la seva evolució personal per fer-nos reflexionar, per criticar el món actual, pensant en el futur del ser humà: el passat com a trampolí al futur. I és aquí on demostra que la vida pot triomfar sobre la mort, que la mort no te cap importància si hi ha una concepció del món central, sòlida, que sigui el motor d'una existència.

I això ho explica amb una prosa admirable. He de confessar que és el primer llibre seu que llegeixo i pocs assagistes tenen la capacitat d'explicar-se amb aquesta claredat mental i amb un estil literari tan nítid: molts escriptors haurien d'aprendre de d'algú que no ho és, en aparença.

No he sigut mai un afeccionat a les memòries; més aviat em semblen avorrides. perquè generalment són una justificació de l'autor o un lament sobre un temps passat que no es pot recuperar. Tony Judt no escriu unes memories. Fa referència als any 50, 60, 70, etc., com a punt de partida de reflexions sobre el món actual amb una energia i una capacitat analítica que sorprenen en un condemnat i que autors més joves envejaran.

Llegiu-lo, si us plau.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada